A la majoria de mataronins la celebració d’aquests 20 anys de la Ruixada ens fa sentir alguna cosa a la panxa, per petita que sigui. Seria interessant tenir dades exactes de la quantitat de primers petons i declaracions que ens van fer sentir poetes per una nit, dels primers contactes amb cossos gairebé nus i molls, dels inicis de relacions i, fins i tot, infidelitats! que ha provocat l’última part de la matinada del dia 25 de juliol… La Ruixada celebra 20 anys amb tots aquests moments i molts altres gravats en la seva història. És un acte que va més enllà de ser una discoteca La Ruixada, 20 anys mòbil regada amb aigua. És curiós recordar que aquest acte va néixer d’una prohibició. En aquell temps el consistori va haver de prendre una decisió important: no podia ser que durant la Nit boja els veïns llencessin aigua des dels balcons, perquè les figures en patien les conseqüències. Evitar el crit unànime dels que cada any demanàvem aigua a tort i a dret va ser un repte important. Per sort, la imaginació d’un grup de mataronins va fer que l’any següent naixés una Ruixada tímida, amb dos aspersors i un equip de música de dos altaveus a la plaça de l’Ajuntament. El primer any van anar-hi quatre gats; a partir del segon any, l’acte va agafar una força que ha fet que actualment s’hagi convertit en un autèntic clàssic de Les Santes. La música de la Ruixada té una personalitat pròpia, amb temes clàssics que sonen cada any i altres que s’allunyen del que trobem cada setmana a les discoteques. Un espectacle de llum, so i audiovisual, cuidat fins a l’últim detall, és la part més visible. I tampoc no hi ha faltat la innovació contínua en els aparells que llencen l’aigua, que ha col·laborat a fer aquest esdeveniment encara més espectacular. Tot això ha fet que en aquests 20 anys molts ajuntaments ens hagin visitat per imitar la Ruixada a diverses poblacions del país.

Avui la Ruixada ja forma part de la ciutat.

Aquest any de celebració, tornem-nos a mullar!